Adriana

Adriana Raquel

Perquè has escollit treballar amb infants?

Des de que recordo, quan era petita, sempre vaig dir que seria mestra. És una professió que t’apropa molt als nens i per això trobo que és molt enriquidora, perquè de cadascú pots aprendre alguna cosa. No sé, ser mare i mestra  son dues de les coses més importants que faig, m’encanta  i poder fer això és per a mi un privilegi.

Perquè la Mimosa?

Encara que abans havia treballat al cicle inicial als coles a Argentina on vaig néixer, quan vaig buscar feina aquí a Barcelona, vaig escollir les llars d’infants. Buscava un treball a Sant Boi perquè és aquí on visc i per poder combinar amb els meus fills i el cole. Es el que preferia.
Em va fer il·lusió començar de zero a la Mimosa. Quan hi vaig entrar va ser el primer any i em va agradar molt la filosofia de treball, el tracte amb els pares i l’ importància que té cada nen en particular per cada mestra.

Quin personatge real o fictici admires?

M’agradava molt el programa de televisió “el chavo del ocho” que veia quan era petita i es tractava d’un home que feia de nen de 8 anys i que no tenia pares i vivia en una comunitat de veïns dins un barri gran. Era molt innocent i ocurrent. Jo em passava tot el programa rient i ara de gran recordo com era el “chavo” i m’agrada la seva innocència  i el seu enginy.

Quina és la teva millor qualitat o virtut?

És molt difícil respondre a aquesta pregunta. Són més aviat coses que haurien de dir  les persones que son al meu voltant. Però podria dir que sé escoltar la gent i posar-me al seu lloc i crec que això m’apropa de les persones.

Quin és el teu principal defecte?

Pot ser una virtut o un defecte, però en el meu cas crec que és un defecte : soc molt perfeccionista i quan faig coses, a vegades prefereixo fer-les sola a que ho faci un altre i que no m’agradi com ho fa. Però bé, cada dia milloro una mica més.

Quin és el teu lloc preferit?

El sofà de casa meva,  mirant una peli amb els meus fills i el meu marit al voltant.

Què és el principal de les teves classes?

Crec que el principal és que tant els nens com els pares es sentin com a casa, segurs, tranquils i contents. Penso que si faig alguna cosa l’he de  fer el millor que pugui i esforçar-me i posar tot el que se i el que puc per fer-la.

Quin és el  súper poder que t’agradaria tenir?

No sé, potser el poder arribar als llocs en un obrir i tancar d’ulls. Així podria evitar córrer per anar a treballar, al cole dels nens, als metges, inclús a passejar i sempre podríem aprofitar millor el temps.

 Com t’imagines la teva vida d’aquí 10 anys?

Imagino que continuaré estant envoltada de nens. Ara son els meus fills, els nens  del meu treball. Suposo que d’aquí deu anys o més inclús seran els nets i més nens, d’on sigui...